Autoavaluació

Exposicions dels curts

Avui és el darrer dia de classe i exposarem els nostres treballs, els curts!!!El nostre es titula: 655.555.007, què significa això?,aahhh, s'ha de veure el vídeo que hem penjat al Youtube. 

Valoració de l'assignatura

Faig una valoració molt positiva ja que he adquirit uns coneixements que em serviràn per elaborar diferents recursos per aplicar a l'aula. Trobo que ha de ser molt divertit gravar un curt amb infants (tal i com vam veure a l'exemple que ens va posar el Pitu a classe de l'infant del que fugien tots/es) i que és una proposta diferent a la que estàn acostumades les escoles. És una molt bona alternativa als albums de fitxes, com a treball final de curs i de ben segur que els infants aprendrien molt més. Penso que en un futur proper la informàtica i les comunicacions audiovisuals s'integraràn dins del currículum d'un forma molt més extensa, no seran assignatures aïllades sinó que formaràn part de totes en benefici de tots/es.

Comencem a Editar

Hem començat a editar el vídeo un cop gravades totes les escenes. Estem utilitzant el programa iMovie de Macintosh, ja que és un programa relativament fàcil i que jo havía utilitzat amb anterioritat, tot i així estic descobrint un munt de coses noves que proporciona el programa gràcies a les aportacions del Pitu, que han servit per agilitzar la feina. No sabia per exemple que podies tallar un clip si anaves a edicion- dividir el cursor de vídeo o audio. Per mi això que pot semblar una tonteria ha estat la descoberta més grans del procés d'edició.

Per la resta, trobo molt divertit aquest procés d'edició, m'agrada poder jugar amb les imatges i amb el so i veure representat una idea que tinc al cap més o menys èxit.

En fi, no sabem com quedarà el resultat final, però de moment estem molt satisfetes amb el començament, ja que impacta escoltar un so (de telèfon) abans de veure imatges.

Fi de rodatge!

Després de quedar per segona vegada, hem acabat el rodatge del curt, hem hagut de tornar a rodar escenes que la darrera vegada ens havien quedat fosques degut al desfasament horari entre la primera hora que vam gravar i la última, ja que era molt evident. En realitat ens ha tornat a passar però les escenes enfosquides al ser rodades a l'interior del bar, confiem en poder dissimular-les.

Per la resta ha estat tot tan divertit com la primera vegada, les transformacions en noia pija, noia espiritual, en sense sostre borratxo, etc. Aquesta darrera després d'una complicada sessió de maquillatge.Ens vam quedar molt sorpreses amb l'ajuda que vam rebre de la gent que hi havia al Bar Taxdirt, on vam rodar, ja que se'ns van oferir per fer d'extres la qual cosa ens va anar molt bé.

Rodatge del curt

Procés de gravació del vídeo

Hem començat a grabar el curt i ens hem adonat de que és més complicat de que semblava en un principi. S'ha de tenir tot en compte, el més mínim detall pot espatllar una seqüència quan fem el muntatge. També ens han sorgit complicacions, plànols que haviem previst d'una manera i que s'han d'adaptar als espais de grabació. Tot i així també es donen moments divertits com es pot veure a les fotos del vídeo.

Missatges

Hem après que la inf0rmació es pot processar de diferents formes, es poden enviar els missatges a través de diferents formes:

De forma línial o seqüencial: és anàlitic, abstracte, deductiu, rigurós, lògic, procedeix d'una sola font i s'ha de decodificar per arribar a una síntesi significativa.

De forma paral·lela o global: missatges intuitius, suggerents, procedeix de diferents fonts, susciten emocions portadores de significat.

Aspectes a tenir en compte alhora de gravar el curt

Avui hem tingut la darrera clàsse teòrica de l'assignatura i per això l'hem encaminada a partir d'un power point, a aclarir determinats temes que hem de coneixer per dur-los a la pràctica al curt.

En primer lloc hem parlat de la llei dels 3/3, que és una de les principals regles de la composició de la fotografia aplicables al vídeo (fotografies en moviment). Segons aquesta, els personatges o objectes principals haurien d'estar col·locats en les interseccions resultants de dividir la pantalla en tres parts iguals de manera vertical i també de manera horitzontal. D'aquesta manera s'aconsegueix evitar la monotonia que produïxen els enquadraments massa simètrics. A conseqüència de la regla dels 3/3 cal tenir presents els següents aspectes: 

- Els personatges principals no han d'ocupar el centre de l'enquadrament. 

- La línia de l'horitzó mai dividirà horitzontalment l'enquadrament en dues parts iguals. 

En el següent vídeo es pot apreciar de forma més visual, entre altres conceptes, aquesta llei dels 3/3:

TIPOLOGIA DE PLANS 

Posteriorment hem conegut els diferents tipus de plans que existeixen i hem posat exemples sobre situacions on es poden aplicar cadascun d'ells. Els plans del més general al més curt són els següents:

Plans descriptius (descriuen el lloc on es desenvolupa l'acció)

1.     Gran pla general   GPG: És el més ampli o general, en ell no es veuen persones.

2.     Pla general  PG: És bastant ampli però ja es veuen clarament a les persones (si les hi ha).

3.     Pla de conjunt  PC: Com el nom indica, en aquest pla s'acostuma a veure un conjunt de persones.

Plans narratius (narren l'acció que es desenvolupa)

4.     Pla sencer  PS: Enquadra la figura del personatge que s'està filmant.

5.     Pla americà o tres quarts  PA: Retalla la figura aproximadament pels genolls. La o les persones que apareixen acostumen a narrar l'acció.

6.     Pla mitjà  PM: Retalla el cos a partir de la cintura. És perfecte per explicar coses, per fer entrevistes, etc.

7.     Pla mitjà curt  PMC: capta el cos des del cap fins al pit. Ens permet aïllar una sola persona a la imatge, descontextualitzar-la d'alguna manera del seu entorn per concentrar en ella la màxima atenció.

Plans expressius (mostren l'expressió dels protagonistes)

 8.     Primer pla  PP: Recull la cara i les esquenes. Serveix per mostrar confidència i intimatat respecte al personatge.

9. Primerissim pla PPP: Capta el rostre del personatge.

10. Pla detall PD: Mostra una petita part del cos o d'un objecte. En aquest pla es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per enfatitzar algun element o expressió clau de l'escena.

També hem parlat de la importància d'enfocar la càmera en un angle determinat o en un altre ja que en funció de l'angulació pot variar el missatge que es vol transmetre.

ANGULACIÓ

1.     Angulació normal: La càmera està situada aproximadament a l'alçada de la mirada de la persona. És el que s'utilitza normalment.

2.     Angulació en picat: s'obté quan la càmera realitza un enquadrament de dalt cap abaix. Té un gran valor expressiu ja que aquesta perspectiva fa semblar al personatge enfocat més petit en relació al entorn. Denota inferioritat, debilitat, submissió al personatge del davant.

3.     Angulació en contrapicat: És l'enfocament contrari al picat, d'abaix a dalt, i per tant expressivament mostra el contrari que el picat, el personatge sembla més gran, podr¡erós i superior.

Un altre aspecte a tenir en compte són els moviments que pot fer la càmera.

MOVIMENTS DE LA CÀMERA

1. Panoràmica: Consisteix en el moviment de rotació de la càmera cap a la dreta i cap a l'esquerra. Normalment la càmera es situa sobre un tripode i gira al voltant del seu eix. Té un gran valor descriptiu i narratiu.

2. Traveling: Consisteix en el desplaçament de la càmera. Té un gran valor expressiu i dóna perspectiva narrativa.

Per últim hem parlat de com passar d'un plànol a un altre, mitjançant les transicions. Algunes de les més utilitzades, són el tall, la fosa d'entrada i de sortida, l'encadenat, la disolució, la superposició, etc.

 

Visita a Expodidàctica

Avui hem visitat Expodidàctica, un saló adreçat al personal docent on es presenten els ultims recursos educatius dels que es poden disposar.

Teniem dues missions a aquest saló: observar les ultimes novetats en TICs, passant pels diversos stands (i sobretot pel de LINUX) i explicar un conte per la radio per a aquesta asignatura.

En referència a les TIC hem pogut veure sobretot l'avenç de possibilitats que proporcionen les pissarres digitals interactives i de com aquestes poc a poc es van fent un terreny enfront les pissarres tradicionals. Com a curiositat dir que en les pissarres interactives està tot pensat i es pengen els canons de la pisarra perquè no facin ombres. M'ha semblat interessant.

Com a dada rellevant comentar que a partir d'ara els pc que surtin del Departament d'Ensenyament portaran el sistema Linux en comptes de windows, excepte el de Direcció.

Fent referència a la radio, he de dir que no va ser un conte impovitzat sinó que previament havíem elaborat un guió on quedaven estructurades les aparicions de totes les que interveniem, així com la música que havia de sonar a cada moment. Ha estat una experiència molt divertida tot i els nervis del principi i algun que altre problema amb l'entrada de la música.

GuioradioPeixIrisat.doc

Una Play Station de carn i ossos

Quina noia més estranya!! és real o no ho és? la imatge està deformada o no?, mentre més de mig món es fa aquesta pregunta en veure aquest anunci de la Play Station 1, els publicistes del mateix ens colen un gol al subconscient i ens presenten de manera molt subliminal a la mateixa maquineta dirint-se directament a nosaltres, els possibles consumidors.

Traumatrop

Els traumatrops són joguines optiques que tenen la capacitat de mostrar-nos una imatge en moviment a partir de dues imatges fixes enganxades una darrera l'altre. Això és degut a la velocitat que adquireixen gràcies a una goma o cordill que en girar-lo mouen les imatges i així sorgeix el moviment.

Recordem que perquè es produeixi el moviment es necessiten 25 imatges o fotografies per segon a la TV i 24 al cinema. La velocitat del moviment dependrà de la quantitat d'aquestes. El cinemà americà, més ràpid, utilitza 30 fotogrames per segon.

Un exemple de traumatrop és el següent:

Anàlisi d'uns "inocents" dibuixos animats

Què hi ha més inocent que uns tendres dibuixos de Disney?. Alguns contestarien que res, d'altres potser tenint en compte el paper que Mr. Walt té reservat a les seves princeses (de poc més que tontetes, que és punxen dits, mengen pomes enverinades per finalment ser salvades per un valent princep home), podrien dir el nom d'unes quantes coses més inocents que aquests dibuixos. Avui però, a classe hem filat més prim i hem analitzat quasi tots (sempre es déu escapar algun) els missatges subliminals i no tan subliminals que ens ofereixen. Mireu el video.

En veure el video, es pot veure sense esforçar-s'hi gaire un paral·lelisme entre la historia de Plutó i el gat i la d'un germà gran amb un germanet acabat de nèixer on sovint es dóna certa gelosia com la que mostra el gos envers el petit gat. Per fer més evident aquesta intenció el dibuixant fa que el gatet aparegui per primer cop sortint d'una bossa i mullat, podria emular aquesta bossa a l'úter matern?, i juntament amb el fet de que vagi mullat, es podria estar simulant un naixament?.

Passem al tema: dones. En el cas de que tinguessim raó anteriorment. Tornem a l'escena del suposat part, a què està lligada la bossa (o úter)? a una planxa!. Tenint en compte que són uns dibuixos del 1940, podem dir amb total certesa que les úniques persones que planxaven aleshores eren les dones. Si obviem per un moment el fet masclista de que la dona és representada per una planxa, podem dir que la teoria de la representació d'un naixament és molt probable.

Es fan més al·lusions a la dona, algunes fins i tot per omissió, perquè, si a les escenes on apareixen el Mickey (pare), Plutó (germà gran) i gatet (germà petit), al menjador es representa a una família...perquè no apareix la mare?, al 1940 no existien la diversitat de families que trobem a l'actualitat, nosaltres a classe hem suposat que es considerava poc important i que probablement no apareix perquè es dóna per fet que és fent feines a la cuina. Molt rebuscat?, potser, o potser no.

Com que no apareixia cap dona hem hagut d'anar a buscar el paper femení en la peixeta. Té un paper curt i clar, és ella qui acusa al Plutó quan el Mickey pregunta, (en realitat aquesta escena tan ràpida és un guiny a l'espectador i dóna la sensació de que el Mickey li està preguntant directamenta ell, en una imatge que recorda sospitosament a la del famós oncle Sam americà), d'haver desendreçat l'habitació. Així doncs, es dóna el missatge subliminal de que la dona és "chivata".

Per últim, el tema religió. Hi ha molts missatges en aquest sentit. La consciència del Pluto apareix mitjançant un àngel i un dimoni que representen el bé i el mal respectivament, del cristianisme.

Les aparicions d'aquests personantges tampoc són casuals, l'àngel (la bondat, allò diví), cau sempre que apareix del cel, en canvi el dimoni (allò dolent, malefic), surt del propi Pluto, insinuant-nos que l'ésser és dolent per naturalesa, com diu el cristianisme. És més, l'únic moment en que l'àngel es posa violent, s'humanitza, és a dir, es treu tot allò que el fa diví, bo. Es treu l'anella, les ales i clava un cop de puny al dimoni. Per suposat, el bé sempre acaba guanyant al mal, un missatge més.

Un cop fet l'ànalisi, torno a fer la pregunta: Què hi ha més inocent que uns tendres dibuixos de Disney?, penseu-hi.

Perquè és important la comunicació audiovisual a l'escola?

Les formes de comunicar-se i transcriure la informació rebuda canvien amb el temps i els/les mestres han de reflexionar sobre aquest aspecte. Tenint en compte aquest fet, podem dir que avui en dia "comunicació audiovisual" i "educació" són dos termes esretament lligats i per tant el/la mestre ha de saber, aprendre, a analitzar els mitjans audiovisuals que rebem al dia a dia i ser critics amb ells, ha de mirar més enllà del missatge superficial que s'envia i utilitzar allò positiu com quelcom motivador per l'infant i el seu aprenentatge.

El FORMAT

Un  cop hem aclarida la importància i utilitat de l'assignatura  hem passat a parlar del format i de com aquest ens condiciona. Hi ha formats establerts que donen credibilitat com per exemple: un presentador amb corbata, darrera una taula, amb un monitor de fons, que dóna les noticies. Aquest cas ens fa pensar que estem veient un informatiu i que ens hem de creure tot el que es digui des d'aquest espai, perquè els informatius sempre diuen la veritat i són objectius...; Un altre format podria ser una aula d'universitat amb alumnes i un professor explicant un continguts, si la persona que hi ha al davant (professor/a) no diu res que faci sospitar el contrari, ningú dubtarà de que efectivament es tracta del mestre de l'assignatura. Ens ho creiem i ja està.

Avui ens han posat a prova i poques coses han estat el que semblaven. En primer lloc el suposat professor ens ha dit que no era tal, que en realitat era un alumne d'últim curs i que ens estava gastant una broma típica que es feia als alumnes "novatos". Hem dubtat. És veritat el que diu? sembla un professor. Què ha estat el que ens feia dubtar de la seva paraula? El format!! Tot encaixava: classe, alumnes i professor. Finalment tot ha estat una estrategia del professor (Pitu) per fer-nos reflexionar sobre el tema.

Amb les idees més clares ja i sabent que els formats poden o no enganyar, ens han mostrat un vídeo sobre un programa de fa uns quants anys que es deia "camaleó". El programa (com ha repetit el Pitu unes quantes vegades) tractava d'unes noies que anaven al Tibidabo en un ambient una mica misterios, de sobte però s'ha tallat l'emissió i ha aparegut el següent video:

En preguntar-nos que estàvem veient, hem tornat a picar i hem dit que un informatiu. El fet de repetir-nos infinites vegades que el que estàvem veient era un programa que es deia Camaleó, no va servir de res davant d'un format que tenim tant interioritzat com el d'un informatiu.

La conclusió que en trec és que el format ha d'anar acompanyat d'un context. Hem de mirar més de forma global i no quedar-nos amb allò que se'ns mostra o se'ns diu sense com a mínim qüestionar-ho, encara que sigui, per si de cas!