Les formes de comunicar-se i transcriure la informació rebuda canvien amb el temps i els/les mestres han de reflexionar sobre aquest aspecte. Tenint en compte aquest fet, podem dir que avui en dia "comunicació audiovisual" i "educació" són dos termes esretament lligats i per tant el/la mestre ha de saber, aprendre, a analitzar els mitjans audiovisuals que rebem al dia a dia i ser critics amb ells, ha de mirar més enllà del missatge superficial que s'envia i utilitzar allò positiu com quelcom motivador per l'infant i el seu aprenentatge.
El FORMAT
Un cop hem aclarida la importància i utilitat de l'assignatura hem passat a parlar del format i de com aquest ens condiciona. Hi ha formats establerts que donen credibilitat com per exemple: un presentador amb corbata, darrera una taula, amb un monitor de fons, que dóna les noticies. Aquest cas ens fa pensar que estem veient un informatiu i que ens hem de creure tot el que es digui des d'aquest espai, perquè els informatius sempre diuen la veritat i són objectius...; Un altre format podria ser una aula d'universitat amb alumnes i un professor explicant un continguts, si la persona que hi ha al davant (professor/a) no diu res que faci sospitar el contrari, ningú dubtarà de que efectivament es tracta del mestre de l'assignatura. Ens ho creiem i ja està.
Avui ens han posat a prova i poques coses han estat el que semblaven. En primer lloc el suposat professor ens ha dit que no era tal, que en realitat era un alumne d'últim curs i que ens estava gastant una broma típica que es feia als alumnes "novatos". Hem dubtat. És veritat el que diu? sembla un professor. Què ha estat el que ens feia dubtar de la seva paraula? El format!! Tot encaixava: classe, alumnes i professor. Finalment tot ha estat una estrategia del professor (Pitu) per fer-nos reflexionar sobre el tema.
Amb les idees més clares ja i sabent que els formats poden o no enganyar, ens han mostrat un vídeo sobre un programa de fa uns quants anys que es deia "camaleó". El programa (com ha repetit el Pitu unes quantes vegades) tractava d'unes noies que anaven al Tibidabo en un ambient una mica misterios, de sobte però s'ha tallat l'emissió i ha aparegut el següent video:
En preguntar-nos que estàvem veient, hem tornat a picar i hem dit que un informatiu. El fet de repetir-nos infinites vegades que el que estàvem veient era un programa que es deia Camaleó, no va servir de res davant d'un format que tenim tant interioritzat com el d'un informatiu.
La conclusió que en trec és que el format ha d'anar acompanyat d'un context. Hem de mirar més de forma global i no quedar-nos amb allò que se'ns mostra o se'ns diu sense com a mínim qüestionar-ho, encara que sigui, per si de cas!
