Una Play Station de carn i ossos

Quina noia més estranya!! és real o no ho és? la imatge està deformada o no?, mentre més de mig món es fa aquesta pregunta en veure aquest anunci de la Play Station 1, els publicistes del mateix ens colen un gol al subconscient i ens presenten de manera molt subliminal a la mateixa maquineta dirint-se directament a nosaltres, els possibles consumidors.

Traumatrop

Els traumatrops són joguines optiques que tenen la capacitat de mostrar-nos una imatge en moviment a partir de dues imatges fixes enganxades una darrera l'altre. Això és degut a la velocitat que adquireixen gràcies a una goma o cordill que en girar-lo mouen les imatges i així sorgeix el moviment.

Recordem que perquè es produeixi el moviment es necessiten 25 imatges o fotografies per segon a la TV i 24 al cinema. La velocitat del moviment dependrà de la quantitat d'aquestes. El cinemà americà, més ràpid, utilitza 30 fotogrames per segon.

Un exemple de traumatrop és el següent:

Anàlisi d'uns "inocents" dibuixos animats

Què hi ha més inocent que uns tendres dibuixos de Disney?. Alguns contestarien que res, d'altres potser tenint en compte el paper que Mr. Walt té reservat a les seves princeses (de poc més que tontetes, que és punxen dits, mengen pomes enverinades per finalment ser salvades per un valent princep home), podrien dir el nom d'unes quantes coses més inocents que aquests dibuixos. Avui però, a classe hem filat més prim i hem analitzat quasi tots (sempre es déu escapar algun) els missatges subliminals i no tan subliminals que ens ofereixen. Mireu el video.

En veure el video, es pot veure sense esforçar-s'hi gaire un paral·lelisme entre la historia de Plutó i el gat i la d'un germà gran amb un germanet acabat de nèixer on sovint es dóna certa gelosia com la que mostra el gos envers el petit gat. Per fer més evident aquesta intenció el dibuixant fa que el gatet aparegui per primer cop sortint d'una bossa i mullat, podria emular aquesta bossa a l'úter matern?, i juntament amb el fet de que vagi mullat, es podria estar simulant un naixament?.

Passem al tema: dones. En el cas de que tinguessim raó anteriorment. Tornem a l'escena del suposat part, a què està lligada la bossa (o úter)? a una planxa!. Tenint en compte que són uns dibuixos del 1940, podem dir amb total certesa que les úniques persones que planxaven aleshores eren les dones. Si obviem per un moment el fet masclista de que la dona és representada per una planxa, podem dir que la teoria de la representació d'un naixament és molt probable.

Es fan més al·lusions a la dona, algunes fins i tot per omissió, perquè, si a les escenes on apareixen el Mickey (pare), Plutó (germà gran) i gatet (germà petit), al menjador es representa a una família...perquè no apareix la mare?, al 1940 no existien la diversitat de families que trobem a l'actualitat, nosaltres a classe hem suposat que es considerava poc important i que probablement no apareix perquè es dóna per fet que és fent feines a la cuina. Molt rebuscat?, potser, o potser no.

Com que no apareixia cap dona hem hagut d'anar a buscar el paper femení en la peixeta. Té un paper curt i clar, és ella qui acusa al Plutó quan el Mickey pregunta, (en realitat aquesta escena tan ràpida és un guiny a l'espectador i dóna la sensació de que el Mickey li està preguntant directamenta ell, en una imatge que recorda sospitosament a la del famós oncle Sam americà), d'haver desendreçat l'habitació. Així doncs, es dóna el missatge subliminal de que la dona és "chivata".

Per últim, el tema religió. Hi ha molts missatges en aquest sentit. La consciència del Pluto apareix mitjançant un àngel i un dimoni que representen el bé i el mal respectivament, del cristianisme.

Les aparicions d'aquests personantges tampoc són casuals, l'àngel (la bondat, allò diví), cau sempre que apareix del cel, en canvi el dimoni (allò dolent, malefic), surt del propi Pluto, insinuant-nos que l'ésser és dolent per naturalesa, com diu el cristianisme. És més, l'únic moment en que l'àngel es posa violent, s'humanitza, és a dir, es treu tot allò que el fa diví, bo. Es treu l'anella, les ales i clava un cop de puny al dimoni. Per suposat, el bé sempre acaba guanyant al mal, un missatge més.

Un cop fet l'ànalisi, torno a fer la pregunta: Què hi ha més inocent que uns tendres dibuixos de Disney?, penseu-hi.