Avui hem tingut la darrera clàsse teòrica de l'assignatura i per això l'hem encaminada a partir d'un power point, a aclarir determinats temes que hem de coneixer per dur-los a la pràctica al curt.
En primer lloc hem parlat de la llei dels 3/3, que és una de les principals regles de la composició de la fotografia aplicables al vídeo (fotografies en moviment). Segons aquesta, els personatges o objectes principals haurien d'estar col·locats en les interseccions resultants de dividir la pantalla en tres parts iguals de manera vertical i també de manera horitzontal. D'aquesta manera s'aconsegueix evitar la monotonia que produïxen els enquadraments massa simètrics. A conseqüència de la regla dels 3/3 cal tenir presents els següents aspectes:
- Els personatges principals no han d'ocupar el centre de l'enquadrament.TIPOLOGIA DE PLANS
Posteriorment hem conegut els diferents tipus de plans que existeixen i hem posat exemples sobre situacions on es poden aplicar cadascun d'ells. Els plans del més general al més curt són els següents:
Plans descriptius (descriuen el lloc on es desenvolupa l'acció)
1. Gran pla general GPG: És el més ampli o general, en ell no es veuen persones.
2. Pla general PG: És bastant ampli però ja es veuen clarament a les persones (si les hi ha).
3. Pla de conjunt PC: Com el nom indica, en aquest pla s'acostuma a veure un conjunt de persones.
Plans narratius (narren l'acció que es desenvolupa)
4. Pla sencer PS: Enquadra la figura del personatge que s'està filmant.
5. Pla americà o tres quarts PA: Retalla la figura aproximadament pels genolls. La o les persones que apareixen acostumen a narrar l'acció.
6. Pla mitjà PM: Retalla el cos a partir de la cintura. És perfecte per explicar coses, per fer entrevistes, etc.
7. Pla mitjà curt PMC: capta el cos des del cap fins al pit. Ens permet aïllar una sola persona a la imatge, descontextualitzar-la d'alguna manera del seu entorn per concentrar en ella la màxima atenció.
Plans expressius (mostren l'expressió dels protagonistes)
8. Primer pla PP: Recull la cara i les esquenes. Serveix per mostrar confidència i intimatat respecte al personatge.
9. Primerissim pla PPP: Capta el rostre del personatge.
10. Pla detall PD: Mostra una petita part del cos o d'un objecte. En aquest pla es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per enfatitzar algun element o expressió clau de l'escena.
També hem parlat de la importància d'enfocar la càmera en un angle determinat o en un altre ja que en funció de l'angulació pot variar el missatge que es vol transmetre.
1. Angulació normal: La càmera està situada aproximadament a l'alçada de la mirada de la persona. És el que s'utilitza normalment.
2. Angulació en picat: s'obté quan la càmera realitza un enquadrament de dalt cap abaix. Té un gran valor expressiu ja que aquesta perspectiva fa semblar al personatge enfocat més petit en relació al entorn. Denota inferioritat, debilitat, submissió al personatge del davant.
3. Angulació en contrapicat: És l'enfocament contrari al picat, d'abaix a dalt, i per tant expressivament mostra el contrari que el picat, el personatge sembla més gran, podr¡erós i superior.
Un altre aspecte a tenir en compte són els moviments que pot fer la càmera.
MOVIMENTS DE LA CÀMERA
1. Panoràmica: Consisteix en el moviment de rotació de la càmera cap a la dreta i cap a l'esquerra. Normalment la càmera es situa sobre un tripode i gira al voltant del seu eix. Té un gran valor descriptiu i narratiu.
2. Traveling: Consisteix en el desplaçament de la càmera. Té un gran valor expressiu i dóna perspectiva narrativa.
Per últim hem parlat de com passar d'un plànol a un altre, mitjançant les transicions. Algunes de les més utilitzades, són el tall, la fosa d'entrada i de sortida, l'encadenat, la disolució, la superposició, etc.
